Història de la forja

No es coneix amb exactitud la data en que es va descobrir la tècnica de fondre material de ferro per produir un metall per ser utilitzat. Les primeres eines de ferro descobertes pels arqueòlegs a Egipte son de l’any 3000 a.C., i se sap que fins i tot abans ja s’utilitzava el ferro per adornar. Els Grecs ja coneixien pels voltants de l’any 1000 a.C. la tècnica per endurir les armes de ferro mitjançant tractament tèrmic.

Els aliatges produïts pels primers artesans, i tots els  aliatges de ferro fabricades fins al segle XIV d.C., es classificarien actualment com a ferro forjat. Per produir aquestes aliatges s’escalfava una massa de mineral de ferro i carbó vegetal en un forn amb tiratge forçat. Aquest tractament reduïa el mineral a una massa esponjosa de ferro metàl·lic plena d’uns residus formada per impureses metàl·liques i cendres de carbó vegetal. Aquesta esponja de ferro es retirava mentre estava incandescent i es picava amb martells de gran pes per expulsar els residus, soldar i consolidar el ferro. En alguns casos aquesta tècnica de fabricació produïa sense voler-ho autèntic acer en comptes de ferro forjat. Els artesans del ferro van aprendre a fabricar acer escalfant ferro forjat i carbó vegetal en recipients d’argila durant alguns dies, ja que així el ferro absorbia el suficient carboni per convertir-se en acer autèntic.

Després del segle XIV es va augmentar les mides dels forns utilitzats per la fusió i es va incrementar el tiratge per forçar el pas dels gasos de combustió. En aquests forns el mineral de ferro de la part superior del forn es reduïa a ferro metàl·lic i a continuació absorbia mes carboni com a resultat dels gasos que l’entravessaven. El producte d’aquests forns s’anomenava "arrabio", un aliatge  que es fon a una temperatura més petita que l’acer o el ferro forjat. El "arrabio" es refinava després de fabricar l’acer.

La producció moderna d’acer utilitza forns de grans dimensions que son models perfeccionats dels que s’utilitzaven antigament. L’invento britànic Henry Bessemer va ser el primer en utilitzar l’aire en el procés de refinat del "arrabio", l’any 1855 va desenvolupar el forn o convertidor que porta el seu nom.

 

La forja manual és la forma més senzilla de forjat i és un dels primers mètodes amb el que es va treballar el metall.

En general existeixen sis tipus bàsics de forjat: 

1. - Engruixit, consisteix en reduir la longitud del metall i augmentar el seu diàmetre.

2. - Compressió per reduir el diàmetre del metall.

3. - Doblat.

4. - Soldadura o unió de dues peces de metall per semifusió.

5. - Perforat o formació de petites obertures en el metall.

6. - Retallat o realització de grans forats.

Per engruixir una peça de metall es pica a lo llarg de la dimensió més llarga, aconseguint un escurçament la peça. 

La compressió s’aconsegueix picant el tros metall mentre és subjectat amb alguna de les variades eines còncaves anomenades estampes de forja.

El doblat s’aconsegueix picant la peça al voltant d’un motlle o fent palanca amb la peça en un punt de suport.

Per soldar ferro a la fornal, s’aplica bòrax o algun producte similar, al metall calent per eliminar qualsevol possible òxid de les superfícies de les peces. Després s’uneixen picant-les a grans temperatures. Una junta soldada d’aquest tipus és homogènia tant resistent com el metall original.

Per perforar forats petits es posa el tros de metall amb una peça situada sobre l’enclusa i travessa amb un punxó a pocs de martell.

Per retallar forats més grans o trossos de metall s’utilitzen escarpes pesades. 

La combinació d’algunes operacions poden produir peces forjades d’una gran varietat de formes.

 

 ENRRERE

© ACERTEC 2009 || 626792973 || MOSSEN JAUME 23, (08695) BAGÀ BARCELONA. || by {ti}